ALT URGELL
L’Alt Urgell: el Pirineu tranquil
El contrast de paisatges constitueix un dels principals actius de l’Alt Urgell. Articulada a banda i banda de la conca alta del riu Segre, la comarca és un mosaic de valls, cadascuna amb una personalitat pròpia que ve definida per factors com ara l’altitud, l’orientació, la geologia, els conreus, l’arquitectura... Aquestes singularitats tenen el seu reflex en la manera de ser i de parlar de la gent, homes i dones hereus d’una cultura pirinenca que es resisteix a desaparèixer i que el viatger inquiet i sensible percebrà tot fent marrades i dreceres per aquest inesperat territori.
A l’Alt Urgell la vida transcorre entre el trebolosi d’un dia de mercat a la Seu, la capital comarcal, i el silenci impagable d’un matí d’hivern a recer, posem per cas, de l’ermita de la Mare de Déu de Boscalt, sota mateix de la serralada del Cadí, a Ansovell. Aquesta comarca s’ha estimat més refer les cases velles, patrimoni de les antigues societats de muntanya, abans de construir-ne de noves en pletes inventades. Per això ara pot oferir el Pirineu més fidel a la seva història.
Aquesta és una comarca per gaudir-la amb els cinc sentits. Se’ns mostra amb una àmplia gamma cromàtica, des del blanc de la neu dels cims fins al negre dels llosats de les cases més enfilades a la muntanya, tot passant pel vermell intens de la beta roja que travessa des del coll de la Trava fins a Guils del Cantó o els colors de tardor a la vall de Sant Joan. Aquí és possible escoltar el martelleig del picot negre mentre fa el seu niu i, alhora, les notes d’acordió diatònic que s’escapen per qualsevol finestra del Baridà. Podrem ensumar l’àmplia varietat d’olors que desprenen les plantacions d’herbes aromàtiques a Ossera o bé, simplement, omplir-nos els pulmons de la sentor d’un prat d’herba acabada de dallar. Per aquests verals tenim la possibilitat de tastar les més irresistibles temptacions culinàries o alguns dels millors formatges del món. I, finalment, podrem palpar les pedres romàniques de centenars de petites esglésies o bé els carreus enormes de la imponent catedral d’Urgell, a la Seu.
L’Alt Urgell és el Pirineu tranquil. Aquí només es practica l’esquí que no coneix les cues: l’esquí nòrdic, el que permet la plena integració amb la natura. Hi ha més d’un miler de quilòmetres de camins per perdre’s a peu o amb la bicicleta, potser sense trobar ningú en hores. I és possible emprendre una via ferrata sense haver de demanar tanda. En aquesta comarca hi cap tothom i ningú no fa nosa a ningú. Són les coses de l’Alt Urgell, probablement les més desconegudes del Pirineu.
Isidre Domenjó i Coll
Escriptor